L'esforç
de l'editorial Males Herbes en tractar de construir un entorn
acollidor per a una literatura catalana d'inspiració underground,
una cosa gens fàcil amb un mercat editorial restringit com és el
català, gens a veure amb l'underground nordamericà, tal com
comentava el propi Ramon Mas, un dels responsables de l'editorial
juntament amb en Ricard Planes, és més que lloable. Així ho han
expressat publicament crítics del prestigi d'en Josep Maria Nadal
Suau. Per confirmar-ho, només cal seguir les primeres passes de
l'editorial. Primer, la publicació de Bressol de gat, del
gran Kurt Vonnegut, pare de l'underground literari
nordamericà, i El regal de Gliese, del mític music Víctor
Nubla i tòtem de l'escena musical alternativa. Ambdues obres poden
ser considerades com a referents clars de les intencions i la línia
editorial del segell.
Després
van seguir la recuperació d'un llibre excel·lent i la publicació
d'un autor que considera que no existeix el gènere fantàstic, sinó
que es tracta d'una forma de veure la literatura. Estic parlant de La
rara anatomia dels centaures, de Miquel Àngel Riera, i de Josep
Maria Argemí i La primavera al desert.
El
tercer pas, lògicament, devia consistir en començar a crear una
cantera de joves escriptors en llengua catalana que combreguessin amb
el projecte de Males Herbes. Una feina que ja s'havia començat des
de les pàgines de la revista Les Males Herbes, i que ha donat
com a fruit la publicació dels llibres d'en Jordi Sanglas i en
Valero Sanmartí.
Del
primer d'aquests textos, 100.000 candeles, de Jordi Sanglas,
és del que vull parlar avui. A aquest llibre, d'arrencada fulgurant,
trobem novel·lada dins un entorn plenament abduït per la influència
de la ciència ficció i la cultura pop, la vida del narrador.
Surrealisme i experiència, una infantesa difícil, una adolescència
convulsa i una juventud hedonista es barregen a un relat que es
desenvolupa a espais imaginaris inspirats en llocs reals, com la
Badadura de la infantesa i adolescència del narrador (que no és
altra cosa que Roda de Ter), amb noms imaginaris (com l'Adelmar o
l'Amfíboli) i en format diarístic que barreja present i passat. Un
retrat generacional on es narra la ruptura de l'Adelmar amb el seu
present (parella i feina) i el viatge a la costa de l'Empordà per
refer la vida i avaluar el passat en un entorn on és habitual
l'avistament d'OVNIS.
El
llibre és irregular, com resulta propi d'una primera novel·la, amb
daltibaixos a l'hora de descriure les relacions sentimentals i els
records del protagonista. Però també és cert que el lector
disfruta de moments enlluernadors, com les 100.000 candeles que
apareixen al títol. I a més, quan un escriptor pren una serie de
deicisions estètiques, també està seleccionant els seus futurs
lectors per un procés d'empatia. I jo m'he sentit plenament un dels
futurs lectors d'en Jordi Sanglas. Així que no puc més que predir
un gran futur per a ell, futur que no existiria sense l'esforç de
l'editorial Males Herbes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario