lunes, 1 de julio de 2013

EL FUTUR DE L'UNDERGROUND EN CATALÀ

L'esforç de l'editorial Males Herbes en tractar de construir un entorn acollidor per a una literatura catalana d'inspiració underground, una cosa gens fàcil amb un mercat editorial restringit com és el català, gens a veure amb l'underground nordamericà, tal com comentava el propi Ramon Mas, un dels responsables de l'editorial juntament amb en Ricard Planes, és més que lloable. Així ho han expressat publicament crítics del prestigi d'en Josep Maria Nadal Suau. Per confirmar-ho, només cal seguir les primeres passes de l'editorial. Primer, la publicació de Bressol de gat, del gran Kurt Vonnegut, pare de l'underground literari nordamericà, i El regal de Gliese, del mític music Víctor Nubla i tòtem de l'escena musical alternativa. Ambdues obres poden ser considerades com a referents clars de les intencions i la línia editorial del segell.

Després van seguir la recuperació d'un llibre excel·lent i la publicació d'un autor que considera que no existeix el gènere fantàstic, sinó que es tracta d'una forma de veure la literatura. Estic parlant de La rara anatomia dels centaures, de Miquel Àngel Riera, i de Josep Maria Argemí i La primavera al desert.

El tercer pas, lògicament, devia consistir en començar a crear una cantera de joves escriptors en llengua catalana que combreguessin amb el projecte de Males Herbes. Una feina que ja s'havia començat des de les pàgines de la revista Les Males Herbes, i que ha donat com a fruit la publicació dels llibres d'en Jordi Sanglas i en Valero Sanmartí.

Del primer d'aquests textos, 100.000 candeles, de Jordi Sanglas, és del que vull parlar avui. A aquest llibre, d'arrencada fulgurant, trobem novel·lada dins un entorn plenament abduït per la influència de la ciència ficció i la cultura pop, la vida del narrador. Surrealisme i experiència, una infantesa difícil, una adolescència convulsa i una juventud hedonista es barregen a un relat que es desenvolupa a espais imaginaris inspirats en llocs reals, com la Badadura de la infantesa i adolescència del narrador (que no és altra cosa que Roda de Ter), amb noms imaginaris (com l'Adelmar o l'Amfíboli) i en format diarístic que barreja present i passat. Un retrat generacional on es narra la ruptura de l'Adelmar amb el seu present (parella i feina) i el viatge a la costa de l'Empordà per refer la vida i avaluar el passat en un entorn on és habitual l'avistament d'OVNIS.

El llibre és irregular, com resulta propi d'una primera novel·la, amb daltibaixos a l'hora de descriure les relacions sentimentals i els records del protagonista. Però també és cert que el lector disfruta de moments enlluernadors, com les 100.000 candeles que apareixen al títol. I a més, quan un escriptor pren una serie de deicisions estètiques, també està seleccionant els seus futurs lectors per un procés d'empatia. I jo m'he sentit plenament un dels futurs lectors d'en Jordi Sanglas. Així que no puc més que predir un gran futur per a ell, futur que no existiria sense l'esforç de l'editorial Males Herbes.