lunes, 4 de febrero de 2013

ENTREVISTA AMB L'EDITORIAL MALES HERBES

Avui tinc el plaer de presentar una entrevista amb els responsables de la recent estrenada Editorial Males Herbes. Un segell que pretén insuflar nous vents a la literatura feta en català, de la qual ja vam parlar a aquest bloc, i que es van atrevir amb la traducció de Cat's Cradle, de Kurt Vonnegut abans de que ens arribessin notícies d'altres traduccions d'ultramar. Bona lectura!

En Ricard i en Ramon, responsables de l'editorial

1. En poques paraules, en què consisteix el projecte Males Herbes i què pretén canviar en el mon de la literatura en català?
Pretén publicar i difondre bona literatura de gènere en català, posant un èmfasi especial en la ciència ficció i la literatura no-realista; i pretén fer-ho a preus assequibles i amb edicions cuidades.

2. Per què el nom?
Vam posar aquest nom a la revista per fer un petit homenatge a John Wyndham, autor de The day of the Triffids. A més està ple de bons auguris i il·lustra molt bé la nostra vocació de viure als marges de la literatura predominant en el context català.

3. Heu trobat prou suport fins ara a la vostra iniciativa?
Hem rebut respostes entusiastes tant de lectors com de llibreters, i això justifica plenament la feina feta.

4. L'edició del vostre primer llibre, Bressol de gat, de Kurt Vonnegut, va ser una declaració d'intencions?
És un llibre que ens entusiasma, potser el millor d’un autor que hem llegit amb devoció durant anys. És una obra càustica i alhora divertida, respectada tant per la crítica intel·lectual com pels fans de la ciència ficció, un llibre satíric, fantàstic i políticament bel·ligerant, que abarca totes les vessants amb les que volem definir el nostre catàleg editorial.


5. La vostra es una obra de llarg recorregut que va començar amb una revista literària i un bloc i ara ha derivat a una editorial. Quins objectius us marqueu pel futur pròxim?
Poder seguir existint en aquests tres àmbits (editorial, revista i blog) ja seria tot un èxit, continuar descobrint nous talents d’aquí i combinar-los amb traduccions en un catàleg amb el que ens identifiquem plenament. Mantenir la coherència i continuar publicant aquells llibres que com a lectors voldríem llegir.

En Ricard, en Ramon i Pau Clemente, membres fundadors de la revista

6. Els recentment publicats llibres d'en Víctor Nubla i en Miquel Àngel Riera ja ens donen moltes pistes. Però per a un lector que no conegui a aquests autors, quin tipus de literatura us interessa publicar?
A la primera col·lecció, anomenada Distorsions publiquem narrativa no-realista. En el cas dels dos llibres mencionats, el de Víctor Nubla és una novel·la amb molt regust pulp, que barreja el gènere policíac i la ciència ficció amb molt sentit de l’humor. Pel que fa al Riera és una mena d’autor molt diferent, el que recuperem d’ell és un recull de contes publicat per primer cop el 1979, un llibre en que allò fantàstic es mou més en els paràmetres poètics i filosòfics, i amb un llenguatge extraordinàriament ric; en definitiva: un nou clàssic de la literatura catalana que duia massa anys oblidat.


7. Ens podríeu parlar del vostres futurs projectes editorials? Teniu cantera?
La revista, en certa manera és la nostra cantera, allà descobrim a molts joves autors amb talent i, sobretot, amb una veu personal. Acabem de publicar un recull de relats de Josep M. Argemí, en breu apareixerà l’òpera prima de Jordi Sanglas, un autor jove que ens entusiasma, i el seguiran traduccions de Nathaniel West i Jonathan Lethem. A més, pel març inaugurem col·lecció, es dirà llibres d’amoníac i el primer que publiquem és un recull d’articles inèdits i altament incendiaris de Valero Sanmartí, el responsable del blog “Jo només follo a pèl”.


8. Després del nostre encontre a la vostra presentació a Girona, vau comentar que us interessava una editorial que no només estigués centrada a Barcelona. Teniu plantejat circular pel territori que parla en llengua catalana?
Hem fet diverses presentacions a altres punts del territori i els nostres llibres es distribueixen arreu. De fet, de cara a la primavera tenim intenció d’anar a presentar el projecte a ses illes.

9. Què us agrada més i què us agrada menys de la literatura escrita en català?
El que ens agrada menys és la uniformitat de les propostes, que hi hagi tan poques veus discordants o experimentals en els grans segells editorials. El que més ens agrada és la feina feta per les editorials independents, que aconsegueixen omplir el buit deixat per les grans amb algunes propostes realment interessants.

10. Quins avantatges i desavantatges trobeu entre la literatura alternativa nord-americana i la literatura alternativa escrita en català? Existeix tal literatura? (Em refereixo a la segona, clar).
Als Estats Units la contracultura està articulada des de fa gairebé cinquanta anys, a més la quantitat de públic potencial permet que la gent s’hi dediqui a nivell professional. Aquí, això és gairebé utòpic. Al nostre país sempre hi ha hagut una cultura majoritària dictada pels mitjans de comunicació oficials, i la resta ha sigut tan underground que resultava invisible. Tot just ara sembla que des de diversos àmbits(música, literatura…) s’està treballant per articular una contracultura forta, capaç d’oferir propostes alternatives.

11. Canviant de tema, una de les etiquetes del vostre bloc porta per nom “Vivim en una realitat de ciència-ficció”, és aquesta la vostra perspectiva de la realitat?
Actualment la realitat és terriblement esmunyedissa, la manera de percebre-la es modifica a diari a través de la tecnologia i les xarxes socials; la nostra manera d’interactuar amb el que ens envolta també és canviant, de manera que la realitat en si també es modifica. En aquest sentit es pot considerar que vivim en una realitat de ciència ficció.

D’altra banda, la situació política d’amenaça imminent i d’hecatombes diverses (climàtiques, terroristes…) a la volta de la cantonada és un paisatge que havíem vist abans en centenars d’obres de ciència ficció.


12. Què li ha donat la ciència a aquesta perspectiva? I la ficció? I la tecnologia?
La tecnologia forma part de l’home en tant que és el nostre intermediari alhora de relacionar-nos amb el medi, així doncs, la ciència, i el seu braç armat, la tecnologia, conformen la realitat humana d’una manera gairebé essencial. Pel que fa a la ficció, és normal que, si vol reflectir la realitat de l’home modern, hagi d’endinsar-se en els canvis que ha suposat en l’experiència humana l’assumpció de la ciència com el nou déu del món civilitzat. Al segle XX la ficció ha assumit la ciència tal i com al segle XIX va assumir la psicologia.