Tinc el plaer d'anunciar la convocatòria
del concurs INSPIRACIÈNCIA,
un concurs de relats curts inspirats en temàtica científica
convocat pel CSIC i amb premis molt suggerents. El concurs està
recolzat per una sèrie de conferències a tot l'Estat Espanyol i jo
participo a una de les xerrades que tindran lloc a Barcelona, a la
biblioteca Sagrada Família. Aquest és el programa per a Barcelona:
“IMAGINANT UNIVERSOS: REALITATS,
FICCIONS I ALTRES MONS PARAL·LELS”
Xerrades al voltant de la ciència i la literatura Crear universos nous, ja siguin reals o ficticis, requereix imaginació i inventiva. L’activitat científica no només descriu els fets observables, també especula sobre realitats no palpables, allunyades de l’experiència inmediata, que poden resultar inversemblants; i, no obstant, no per això deixen d’influir en els corrents de pensament. La creació literària, per la seva banda, construeix universos que malgrat la seva "irrealitat" poden ser versemblants i, del seu caràcter fictici, n’emanen certes “veritats”. En aquest cicle de xerrades ens perdrem en els camins d’anada i tornada entre realitat i ficció de la ciència i la literatura.
Xerrades al voltant de la ciència i la literatura Crear universos nous, ja siguin reals o ficticis, requereix imaginació i inventiva. L’activitat científica no només descriu els fets observables, també especula sobre realitats no palpables, allunyades de l’experiència inmediata, que poden resultar inversemblants; i, no obstant, no per això deixen d’influir en els corrents de pensament. La creació literària, per la seva banda, construeix universos que malgrat la seva "irrealitat" poden ser versemblants i, del seu caràcter fictici, n’emanen certes “veritats”. En aquest cicle de xerrades ens perdrem en els camins d’anada i tornada entre realitat i ficció de la ciència i la literatura.
Lloc: Biblioteca de la Sagrada Familia. c/ Provença, 480. Barcelona.
Hora: 19h
4 d’abril de 2014
Agustín Fernández MalloLlicenciat en Ciències Fı́siques, ha publicat diversos llibres de poesia i assaig, i com a novel·lista és autor del Proyecto Nocilla, trilogia que va renovar el panorama literari espanyol. La seva darrera novel·la, Limbo, ha estat publicada al gener de 2014 per l’editorial Alfaguara.
Agustín Fernández MalloLlicenciat en Ciències Fı́siques, ha publicat diversos llibres de poesia i assaig, i com a novel·lista és autor del Proyecto Nocilla, trilogia que va renovar el panorama literari espanyol. La seva darrera novel·la, Limbo, ha estat publicada al gener de 2014 per l’editorial Alfaguara.
Ciència i literatura, dues
metàforesLas ciències i les arts són dues maneres molt
diferents no només de descobrir el nostre entorn, sinó també de
crear realitat. L’ésser humà construeix la realitat, i per a
fer-ho se serveix de tots els llenguatges de i metodologies que té
al seu abast. A la xerrada, parlarem de quina manera les ciències i
les arts a vegades es creuen i s’identifiquen.
9 d’abril de 2014
Carlos Sopuerta
Investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC, IEEC) i lector habitual.
Forats negres: l’explosió d’una
ideaEn física, habitualment, es posa nom a objectes o
fenòmens després que aquests s'hagin observat,
descobert o estudiat. Tanmateix, hi ha ocasions en què el poder predictiu de les teories físiques porta a proposar conceptes dels quals no es té cap evidència experimental. Probablement, el cas més
paradigmàtic sigui el del concepte de forat negre, una conseqüència de la teoria de la Relativitat General d'Albert Einstein proposada l’any 1915; i que, des de llavors, ha ocupat un lloc central de l’astrofísica i cosmològica. Però, franquejant els límits de l’estricte àmbit acadèmic, el forat negre també ha envaït l’imaginari col·lectiu i ha ofert un material idoni per a especular sobre l’Univers. El llibre de Kip S. Thorne Agujeros negros y tiempo curvo: El escandaloso legado de Einstein (2000) és un exemple de la literatura de divulgació que ha volgut apropar els conceptes de la física teòrica al públic general i centrarà el tema de la xerrada.
descobert o estudiat. Tanmateix, hi ha ocasions en què el poder predictiu de les teories físiques porta a proposar conceptes dels quals no es té cap evidència experimental. Probablement, el cas més
paradigmàtic sigui el del concepte de forat negre, una conseqüència de la teoria de la Relativitat General d'Albert Einstein proposada l’any 1915; i que, des de llavors, ha ocupat un lloc central de l’astrofísica i cosmològica. Però, franquejant els límits de l’estricte àmbit acadèmic, el forat negre també ha envaït l’imaginari col·lectiu i ha ofert un material idoni per a especular sobre l’Univers. El llibre de Kip S. Thorne Agujeros negros y tiempo curvo: El escandaloso legado de Einstein (2000) és un exemple de la literatura de divulgació que ha volgut apropar els conceptes de la física teòrica al públic general i centrarà el tema de la xerrada.
6 de maig de 2014
Carlos GámezHistoriador de la ciència i la literatura, i escriptor. Autor d’Artefactos, Premio Cafè Món, al 2012.
Lewis Carroll: ciència, parodia i
errorL’any 1927, Heisenberg enuncià el Principi
d'incertesa. El 1865, Lewis Carroll, publicava la coneguda faula: Les
aventures d'Alícia al país de les meravelles. La comparació no
es arbitrària. Recents estudis mostren que l'obra de Carroll es basa
en una paròdia de la matemàtica que més de 50 anys més tard
fonamentarà la Mecànica quàntica. La xerrada vol emfatitzar les
connexions entre el gènere fantàstic, la ciència i la paròdia al
voltant d'Alícia en una primera part. En una segona, tractarem de
construir una Alícia contemporània: la paròdia, l'humor, la
imaginació i la participació del públic seran benvinguts.
