domingo, 23 de noviembre de 2008
EL ASTRONAUTA Y EL SENTIDO DE LA VIDA
sábado, 15 de noviembre de 2008
La niña degollada en Ripollet estaba enamorada de su presunto verdugo
Aunque al inicio se habló de un desengaño amoroso, la investigación policial apunta ahora a lo contrario: a Sergio -un chico rubio con fama de guaperas que ponía especial esmero en su peinado- le sentó como un tiro que sus amigos le vieran besando a Maores. De modo que intentó reconducir la situación: habló con ella por el Messenger (mensajería por Intenet) y, horas después, en plena noche de Halloween, fue a buscarla a casa.
Los amigos y vecinos de la víctima no se explican cómo un chaval de 14 años, que no era conflictivo en el colegio y se había criado en una de tantas familias de clase media, fue capaz de matar a su amiga y compañera de 2º de ESO. Tampoco entieden por qué empleó una violencia tan extrema: tras degollar a la niña con una navaja, el chaval se ensañó en su cuerpo con un palo de senderismo. La chica aún vivía cuando la dejó tirada.
Los chavales, que juegan en un club de fútbol, tuvieron la frialdad de echar un partido a la mañana siguiente. Pero la muerte de Maores empezaba ya a estar en boca de todo el municipio. Cada vez más presionados, los menores decidieron acudir a la policía.
Una amiga va explicar a la fiscalia que Sergio i Maores es van petonejar divendres en un banc. Luis, que ahir va ser visitat per la seva advocada al centre de justícia juvenil Els Til·lers, a Mollet, intentava interpretar, no sense perplexitat, la violència del seu amic contra l'adolescent. Va recordar que divendres al vespre Sergio li repetia «l'he cagat, l'he cagat» i li va demanar que l'acompanyés a veure Maores. Sergio se sentia superior, i que l'haguessin vist amb la noia li semblava ofensiu, opina Luis, que es confessa aterrit del seu company i el seu comportament.
A la fiscalia, Luis va explicar que va anar a buscar Sergio a casa seva divendres, a dos quarts d'onze de la nit. El va veure baixar amb un pal de senderisme amb punta de ferro (habitual per trescar per les muntanyes), i en preguntar-li per què el portava, Sergio li va dir que anava a buscar una persona. Primer van trucar a casa d'una amiga, Cristina, per saber on vivia Maores, però la seva mare va dir-los que la nena dormia. Finalment, Sergio –segons la declaració del seu amic– va estar trucant diferents intèrfons fins trobar la casa de la víctima. La noia, en saber que era ell, va baixar al carrer amb sabatilles d'estar per casa. Tots tres van anar cap a una zona industrial, i Luis –assegura–, sempre darrera de la parella, fent d'espelma. Maores, companya d'institut, només li va dir «hola» i no va sentir de què parlaven. A l'altura del carrer Indústria, Luis, tal com va dir-li Sergio, es va quedar assegut a la vorera darrere d'un cotxe, mentre Sergio i Maores anaven darrere d'un tràiler. Al cap d'una estona va veure com la menor sortia corrents i que Sergio la perseguia; a la cruïlla va intentar separar-los i va agafar Sergio pels braços, però aquest va amenaçar-lo que el deixés o seria pitjor per a ell. No va veure l'agressió. Després Sergio va sortir amb els braços tacats de sang i va dir-li: «Crec que encara li batega el cor.» Va veure com Sergio va tirar la navalla i tots dos van marxar a casa seva pel mateix carrer però per voreres diferents, i sense dir-se res. Tots dos van entregar-se a la policia l'endemà del crim. «Es va bloquejar i no va saber què fer», va afirmar ahir la seva advocada, Carme Gómez, que va insistir que el seu client no va participar en l'homicidi malgrat que tampoc va ajudar la seva amiga, fet que si es confirma podria fer que li rebaixessin la imputació d'un delicte d'homicidi per un d'omissió del deure de socors.
en http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3054351
SOCIEDADES BIENESTANTES, VIOLENCIA GRATUITA.
¿DÓNDE ESTÁ LA GRACIA?