martes, 12 de agosto de 2014

LA NOSTRA VIDA EN CONTE

És un fet que el relat curt en català gaudeix de molt bona salut. No només per les anomenades vaques sagrades del gènere, com són els Quim Monzó o els Sergi Pamies, si no també perquè el gènere ha gaudit d'una regeneració contínua, amb nous autors que han actualitzar el conte amb noves i sugerents propostes com Jordi Puntí, Empar Moliner o Borja Bagunyà.
nostra-vida-vertical-yannick-garcia
És lògic que en aquesta tessitura apareguin nous autors de relat en català. Hi ha autors on emmirallar-se i interès pel gènere amb noves propostes. És el cas de l'últim premi Documenta de 2013, l'ampostí Yannick Garcia, que ha rebut una excel·lent acollida per la crítica a les magnífiques peces de rellotgeria que trobem al llibre La nostra vida vertical, també anomenades contes. Precisament, el premi Documenta és un molt bon espai per descobrir nous autors, tot i que en Yannick ja va tenir una carrera que es va consolidant, doncs no fa gaire guanyava el premi Vila de l'Atmella de Mar de 2012 pel llibre Barbamecs, també un recull de relats. I s'havia estrenat amb poesia, tot guanyant el premi Gabriel Ferrater de 2003 amb el recull De dalt i de baix. Yannick, a més, a publicat en castellà un dels seus contes a l'antologia Emergencias, publicada per Candaya
La nostra vida vertical l'autor aconsegueix altes quotes de qualitat a partir d'una sèrie de personatges complexos que voldrien ser més simples per tal vegada ser més feliços. Però que al estar dispersos en un molt tan complex, acaben per no poder gaudir d'aquesta felicitat. Precisament, aquesta complexitat fa que en algun moment els protagonistes entrin en contacte amb un altre personatge d'origen català, si és que no ho són ells mateixos, i aquest recurs, molt ben trobat, aporta unitat al llibre. Així, la jove californiana convertida al budisme pel seu amant, la fotògrafa rusa casada amb un català o el jove d'origen italià criat al Maresme.
De les diverses estratègies que desenvolupa Yannick Garcia a les seves narracions cal destacar el domini del relat obert, on no passa res a la superfície quan en profunditat està passant de tot. Als relats domina el realisme en general, tot i que també es troben referències al relat fantàstic. En altres paraules, llegint a Yannick Garcia un pensa en Pamies, també en Hemingway, i en George Saunders, de qui Garcia n'és el traductor en català, tot amb un estil propi. Tradició i innovació conflueixen a un autor que promet bones notícies en un futur proper.