És
un fet que el relat curt en català gaudeix de molt bona salut. No
només per les anomenades vaques sagrades del gènere, com són els
Quim Monzó o els Sergi Pamies, si no també perquè el gènere ha
gaudit d'una regeneració contínua, amb nous autors que han
actualitzar el conte amb noves i sugerents propostes com Jordi Puntí,
Empar Moliner o Borja Bagunyà.
És lògic que
en aquesta tessitura apareguin nous autors de relat en català. Hi ha
autors on emmirallar-se i interès pel gènere amb noves propostes.
És el cas de l'últim premi Documenta de 2013, l'ampostí Yannick
Garcia, que ha rebut una excel·lent acollida per la crítica a les
magnífiques peces de rellotgeria que trobem al llibre La
nostra vida vertical, també anomenades
contes. Precisament, el premi Documenta és un molt bon espai per
descobrir nous autors, tot i que en Yannick ja va tenir una carrera
que es va consolidant, doncs no fa gaire guanyava el premi Vila de
l'Atmella de Mar de 2012 pel llibre Barbamecs,
també un recull de relats. I s'havia estrenat amb poesia, tot
guanyant el premi Gabriel Ferrater de 2003 amb el recull De
dalt i de baix. Yannick, a més, a
publicat en castellà un dels seus contes a l'antologia Emergencias,
publicada per Candaya
A La
nostra vida vertical l'autor
aconsegueix altes quotes de qualitat a partir d'una sèrie de
personatges complexos que voldrien ser més simples per tal vegada
ser més feliços. Però que al estar dispersos en un molt tan
complex, acaben per no poder gaudir d'aquesta felicitat. Precisament,
aquesta complexitat fa que en algun moment els protagonistes entrin
en contacte amb un altre personatge d'origen català, si és que no
ho són ells mateixos, i aquest recurs, molt ben trobat, aporta
unitat al llibre. Així, la jove californiana convertida al budisme
pel seu amant, la fotògrafa rusa casada amb un català o el jove
d'origen italià criat al Maresme.
De les diverses estratègies que
desenvolupa Yannick Garcia a les seves narracions cal destacar el
domini del relat obert, on no passa res a la superfície quan en
profunditat està passant de tot. Als relats domina el realisme en
general, tot i que també es troben referències al relat fantàstic.
En altres paraules, llegint a Yannick Garcia un pensa en Pamies,
també en Hemingway, i en George Saunders, de qui Garcia n'és el
traductor en català, tot amb un estil propi. Tradició i innovació
conflueixen a un autor que promet bones notícies en un futur proper.
No hay comentarios:
Publicar un comentario